diumenge, 11 de novembre del 2012

Ella.....

Ella... és una xiqueta de 11 anys .Té els cabells llargs, llisos i castanys com l'arena del desert.Té dues trenes,una a cada costat, com un xurro d'aquells que es mengen amb xocolata desfeta. Els seus ulls són blaus com el mar i grans com dos sols .El seu nas és petit i xato,la seua boca és gran amb un somriure extravagant. Té molts granets a la cara,és bastant alta,els seus braços són curts i les seues cames són llargues. Està bastant prima ja que no menja molt i a més practica molt d'esport i no s'està quieta ni un segon.
En el seu temps lliure quan no ix ninguna de les seues amigues, aquesta xiqueta sol llegir històries d'aventures, perquè diu que de major vol ser busca-tresors i escolta música o es fica a fer deures ja que és una xiqueta bastant estudiosa. Normalment porta un vestit morat estampat llarg fet de llana,uns pantalons vaquers i unes sabates negres que li venen petites. El color que més li agrada és el verd, diu que li recorda al paisatge on vivia abans i el color que menys li agrada és el negre, li sembla un color molt trist.
És una persona molt divertida,molt riallera i generosa amb la gent menys quan la fan enfadar, és millor no dur-li la contrària.Molt atrevida i li agrada molt jugar amb els seus amics de l'escola.Sempre té moltes bones idees com, per exemple, anar a investigar alguna cosa misteriosa pel poble o si hi ha algun problema que tenen els seus amics, per molt impossible que siga apanyar-ho,ella busca una bona solució i ho aconsegueix .És molt bona persona i amiga.
Així és ella....

Amparo 1r ESO A







Amparo Prats Bernabeu,1 eso A-2.

dimecres, 7 de novembre del 2012

Puppy



Puppy és un personatge inventat ja que el seu aspecte no pot ser real.
El seu cos està format per un gran cercle del que ixen uns peus que utilitza per a estar dret i caminar. En el cercle es troben dos ulls molt oberts i vius. El nas menut li dona un aspecte d’ estar constipat. La boca no la pot acabar de tancar, sembla com si es riguera de tot el que veu. Les seues xicotetes orelles quasi no es veuen amagades entre els seus llargs cabells rulls. Dalt del cap te dos antenes que serveixen per a comunicar-se amb els seus companys.
Quan algú s’acosta a ell la seua primera idea es mossegar, després d’una estona va calmant-se fins i tot acaba volent jugar amb tu.
No vol que ningú estiga trist, per això quan veu a algú plorant comença a fer voltes i rodar com un baló, a fer uns sorolls com si volguera parlar i no para fins sentir una rialla.
Podem dir que encara que el seu aspecte físic no és humà, per la seva forma de comportar-se fa pensar que te un grandíssim cor obert per a fer el bé a la resta.

Guzman Mengual 1r ESO