Una excursió molt peculiar al Benicadell

Un amic i jo vam acordar un dia   anar al cim del Benicadell a dormir i  eixe dia va arribar. Vàrem eixir de Castelló de Rugat a les 7 de la vesprada, la ruta era costosa però a les 10 de la nit  vam arribar sans i estalvis,  i bé i la recompensa va ser el meravellós paisatge, es veien totes les il.luminacions nocturnes de tots el pobles i fins i tot es veia la primera línia de la platja. Després vam sopar vàrem xerrar una estona i ens vam dormir  fins a les 8 del matí. Ens vam alçar per què feia vent i no es podia dormir adequadament a eixa hora  esmorzàrem i vam començar el descens cap a Castelló de Rugat.  Quan vam arribar estàvem cansats,  però bé,

va valdre la pena.

Javi Soler PQPI

Creepps!

INGREDIENTS
- 150 g de farina
- 4 ous
- 1 / 8 litre de llet
- Mantega (posa-la mig minut al micro)

COM FER CREPS
Tirem la farina en una font i afegim poc a poc, amb la batedora de varetes, la llet, els ous i la sal o el sucre. La massa ha de quedar llisa però no espessa.
La deixem reposar 20 minuts i a continuació untem una paella mitjana amb la mantega i esperem que es calfe a foc mitjà. Fem una mica de la massa i la repartim perquè ocupe tota la base de la paella.
Quan estiga dorada la capa de davall de la crep la desenganxem amb ajuda d'una espàtula i li donem la volta per daurar l'altra cara.
Hem repetir l'operació de engreixar la paella amb cada crep.
Ara pots posar xocolate, pernil dolç, verduretes, etc.

Roser

Airbús

Fa uns dies vaig veure un documental molt interessant sobre l'Airbús . Es tracta de la primera aeronau amb una capacitat de 853 passatgers ,convertint-se en l'avió comercial més gran del món. Té una longitud de quasi 73 metres i 24 metres d'altura .
La seua estructura está formada de fibra de carboni i altres moderns materials metàl.lics .
El que més en va impactar de dit documental és com un grup d'enginyers treballen minuciosament i en secret en el desenvolupament d'un avió de gran capacitat per a trencar amb el domini imposat per Boing en els vols transoceànics.
La major part de les peces estructurals estan construïdes a França , Alemanya , Espanya i el Regne Unit. Les peces són portades a la planta de Tolouse (França) on es realitza el muntatge de tot l'avió.
El día de la seua presentació es va utilitzar nitrogen líquid i una potent llum blava com si del propi cel es tractara i allí estava l'immens i espectacular Airbús.

Després d'anys d'intens treball arreplegaven els seus fruits.

Jordi Claveria

El Micalet

El Micalet, o Miquelet, és el nom que rep el campanar de la Catedral de Valéncia, i és un dels principals símbols de la ciutat de Valéncia. El seu nom és un diminutiu del de la campana principal, Miquel, que amb la fonètica local ha esdevingut Micalet, nom amb el qual vertaderament es coneix la torre. Durant molts segles fou anomenat Campanar Nou o Campanar de la Catedral.

El Miquel és la campana principal, que dóna nom a la torre. És la que marca les hores, es va fondre al 1532, i pesa 10.997 quilograms, la més gran encara en ús de tota la Corona d'Aragó. El Sant Vicent Ferrer és la campana dels quarts, pesa 724 kg.

La popular torre del Micalet és oberta tots els dies de l'any amb una entrada. Després de les actuacions del Gremi de Campaners Valencians, primer, i dels campaners de la catedral de València, després, els visitants poden veure les tres sales del campanar a través de reixats i, finalment, pujar a la terrassa des d'on es tene magnífiques vistes de la ciutat i dels voltants.

Inicialment era una torre exempta, unida a la Seu a finals del segle XV en perllongar-se la nau central. Té accés per una portada angular adornada amb arquivoltes i un pas cobert amb curioses voltes nervades. La torre del Micalet és d'estil gòtic català, amb una decoració sòbria, bàsicament els prismàtics contraforts de les arestes. Té forma de prisma octogonal, amb un perímetre i una altura iguals: 58’80 metres. Hi ha al seu interior una escala helicoide de caragol amb 207 graons de pedra, des d'on s'accedeix a l'interior dels diferents pisos i a la terrassa superior. 

Rafa Bataller 

Descripció d’un circ

 Aquest estiu he estat al circ del Sol. És un circ molt diferent a la resta que vegem per ahi. Té una infraestructura grandíssima. La carpa té més de 15 metres d’alçada i és completament rodona, té moltes portes per a entrar, però el que mes em va impressionar va ser la seva estructura, una vegada varem estar dins varem veure que la pista tenia uns 10 metres de diàmetre, i a més a més era giratòria.

Jo pense que la feina que fa aquesta gent, no està prou valorada, perquè el sacrifici de no estar quasi mai a casa és una cosa que no es pot pagar amb diners, són vertaders artistes.

Us  recomane a tots els que pugueu, que quan torne a estar aquest  circ a València, feu tot el possible per anar a veure’l , us assegure que no us penedireu, viureu unes hores com si estiguéreu a un altre mon. És cosa de veure.

Carlos Canet

El circ de Gandia

Per fi he fet  la meva descripció, He triat  circ de Gandia. Hi havia molts animals diferents i moltes persones amb talents diferents. Feia una olor desagradable que venia de  tots els animals i la suor.  Estava en una gran carpa blava amb estrelles a la part superior i al darrere de les caravanes col.locaren   la tenda de campanya i remolcs amb els queviures. No estava en un lloc asfaltat  si no al terra. 

KEELY LAWSON

Un dia de calor

Hui és un dia de calor, de calor molt forta que m’estranya que no ens hagem rostit; encara que és cosa del temps, estem a l’estiu i toca suar. Al meu poble, Castelló de Rugat, gaudim de l’estiu a les festes d’Agost, per això estic desitjant que vinga el mes d’Agost, però per altra banda farà molta més calor que ara, encara que en el calor que fa en estos moments no m'ho imagine possible.         

 Pareix que mentre passa el temps i va fent-se de nit va fent menys calor, per això aprofitaré per anar al meu apartament a la platja de Gandia a gaudir de la brisa del mar. Al fer-se obscur ha arribat l’hora d’anar-se’n de la platja, però de camí farem una parada a la meua geladeria preferida: “La Jijonenca”. Allí fan els gelats que mes m’agraden, però tal vegada siga per la força del costum; ja que des de xicoteta vag allí a fer-me gelats. Hui m’agafaré un de maduixa. Al carrer m’afanye a menjar el gelat, ja que va desfent-se, però per sort arribe a temps d’acabar-me’l a la terrasa del meu apartament, en la companyia del meu gos, Ronal, vegent com pasa la gent afanyant-se per a agafar lloc als restaurants. Jo personalment preferixc sopar a casa, encara que si hi ha alguna nit especial i venen convidats tampoc em desagrada anar a sopar a un restaurant. A l'acabar de sopar anem amb uns amics a fer-se un café o un granissat, estem a la terrasa de un dels molts bars i observe que amb la rapidessa que s’ha fet de nit han anat desapareguent les amables gavines que a la vesprada volaven alegrement per damunt del meu cap. El passeig està de gom a gom , pareix que no passe el temps per a ells. Quan jo siga major i tinga fills m’agradaria que passaren els dies de calors com heu faig jo, sense pressa per a gaudir del moment, ja que cap d’eixos moments es tornaran a repetir i cada un d’ells és especial. Ja ens hem pres el refresc i ara anem a un banc que hi ha buit a vora mar, allí contemple el reflex de la lluna a les aigües, ara tranquil.les del mar. Molta gent sorpresa de la bellesa de la imatge es para a fer-li fotografies. Demà serà lluna plena i es tornara a repetir la increíble imatge. Encara que parega mentida ara fa una brisa bastant fresca i jo que sóc molt previsora, em posse la jaqueta de tela fina, que feia uns moments em donava peresa dur entre les mans. Ja son les dotze menys quart i desgraciadament me n'he d'anar a dormir, ja que demà vull matinar per a poder tindre lloc en la platja, ja que per a agafar lloc i hi ha que estar prompte allí, cosa que si heu anat a la platja de Gandia sabreu ben bé.

Sabina Oltra

Les gosses de la meva germana són Neela i Maya. Maya és un boxer i fa poc que el té. Té el morro aixafat, és marró i molt activa . Fa poc li van detectar una malaltia que li passava la sang neta també als pulmons, i li han de donar medicament de per vida. Pesa molt poc degut a la seva malaltia i també és més petita del que deuria. El meu cunyat de vegades diu que si es queda així de petita crearem una nova raça: minibox. Neela en canvi té els seus anys. No és de raça però es porta molt bé. Té molt pèl, les potes llargues i el seu musell és llarg. El seu color és negre amb la panxa blanca i el coll marró. Neela tracta a Maya com la seva filla i sempre està netejant a Maya. Aquestes són les gossetes de la meva germana,  Esther Climent 2n ESO

Aquesta és la meua bici

La meua bicicleta te quasi 4 anys, els complirà el dia tres de Juny de 2011.
És una Orbea,  blava i grisa amb el quadre d'alumini, els elements que porta són els següents: Un boteller, un bombí per a unflar les rodes, un comptaquilòmetres, un casc de color blau i blanc, una bosseta per al seient i un cavallet que li vaig llevar. Té frens de disc, un simano de la marca "alivio" de huit pinyons i tres plats, suspensió de davant regulable i darrere no té suspensions. Les rodes ja li les he canviat per diverses punxades o per desgast.
     

   ELOY BATALER CANET 1r ESO B.

Un dia de mercat

Ai!... les 10 ja, vaig a fer la llista per anar al mercat: tomaques, creïlles, carxofes, formatge i... mm... se me oblida alguna cosa... a clar! Les maduixes de la paradeta de la tia Pepica. Ai mare aquesta memòria...!

A veure ja estem ací al mercat, anem a buscar les tomaques a la paradeta del tio Pep, sense dubtar les millors de la contornada. "Ací  tens perla, les tomaques!", "Gràcies tio Pep, per cert posem també 2 kg de creïlles i 1 kg de carxofes".
Ja tenim les tomaques, les creïlles i les carxofes, ara a pel formatge a la paradeta de Maria, la meua amiga de tota la vida. "Bon dia Maria, posa'm 1 quart de formatge curat" "Clar ara mateixa, ací el tens". Ara tan sols ens queden les maduixes i a casa a fer el dinar que ja hi son les 12:30 h. Ai!... que decepció, aquest dissabte la tia Pepica  té tancant, doncs ara a casa carregada com tots el dies de mercat.

                                                  Ainoa 2n ESO

Benicadell espai emblemàtic

La serra del Benicadell és molt bonica:

Té molts arbres,també hi ha molts bancals de la gent que els treballa i alguna que altra bassa.

Normalment veus als homes treballant en l'oliva o altres cultius. Al camí rural sempre es veu gent que va a pujar el camí fins el cim. També hi ha molts camins i a dies es veu algun escalador que amb habilitat amb els cims puja. També he sentit de que diuen que una vegada uns escaladors es van fer una foto en la nevera del Benicadell i es veia una cara d'una xiqueta i que no era broma. Recomane visitar-lo.

Sergi 1r ESO

Castelló de Rugat. El meu poble

El meu poble és Castello de Rugat , és un poble xicotet, però comparant-lo amb els pobles del voltant Castello és prou gran.
No té molts habitants,  en seran uns 2.000.
És un poble molt tranquil. Té alguns carrers estrets però també hi ha que són amples.
Té un casc antic on està la part més vella del poble on està l'església, té una ermita on allí se celebren alguns actes com bodes  o  la festa de Sant Antoni.
Encara que és un poble xicotet té algunes tendes, en són poques perè per a aquest poble ens sobra.
Té un auditori, una piscina municipal i un institut on van els alumnes de Castelló i dels pobles del voltant.
Aquesta és la meua descripció sobre el meu poble Castelló de Rugat.


Ester 2n ESO

La meua mascota

La veritat és que sempre m’han agradat els gossos, així que un dia  la meua família i jo vam decidir agafar-ne un. Teníem tres gossos per a triar i jo vaig escollir  Dana, la que ara és la meua mascota perquè de les tres, ella era la més joganera i divertida per a mi.

Dana és la meua mascota, ella té tres anys. Des de que ella tenia nou dies que la tinc a casa, així que ella és molt important per a mi. La seua raça és bretó spaniel, aquests gossos són normalment utilitzats per a la caça. La meua gossa si que caça amb mon pare, però també està a ma casa. Dana és una gossa bastant gran, té bastant altura. Té els ulls grans i marrons i el pèl el té blanc amb abundants petites taques de color taronja. Les seues orelles son en forma triangular i les té acatxades. El morro és un poc allargat i el nas el té negre. Al centre del cap té una taca completament blanca. Dana, a pesar de ser una gossa caçadora, és molt carinyosa amb nosaltres, però quan no coneix a la gent s’espanta i aleshores els lladra. Dana és molt joganera encara que també li agrada molt dormir. També li agrada molt menjar. Odia sentir sorolls bastants forts, s’espanta!

Aquesta és Dana, el millor regal que m'han fet mai! 

Natàlia 1r ESO

Arrós caldós

Ingredients

250 gr d’arròs

500 gr de fesols mesclats (pinet, peladilla i de trencar)

¼ kg de pollastre

¼ kg de conill

¼ kg de costelles de porc

½ got menut d’oli d’oliva

2 dents d’all

1 tomaca

1 pebrera torrada

2 litres d’aigua

Sal I safrà

Com es fa?

Se sofregeix, en una cassola, la carn trossejada amb la tomaca, els alls i la sal.Quan estiga mig sofregit posem els fesols i ho acabem de sofregir tot.

A continuació aboquem l’aigua amb el safrà i ho deixem coure durant uns 30 minuts.

Seguidament incorporem l'arròs i el deixarem coure durant uns 20 minuts.

Abans que s’acabe de coure, afegim unes tires de pebrera torrada.

Arantxa 1r ESO

Qui no coneix a Clara? És la meua germana

A la meua germana li diuen Clara, va nàixer el dia 11 d'abril de l'any 1996, es a dir, té 14 anys quasi 15. Estudia tercer d'ESO a l'IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat. Ella té una alçada normal, mesura aproximadament 1'62 m. És prima,té els cabells castanys i rulls. El seus ulls també són marrons clarets, quasi verds. Abans portava ulleres però fa un any que ja no les necessita.

Clara és simpàtica, intel·ligent, bastant tímida amb la gent que no coneix, divertida i juganera. A més li agrada molt dormir. La seua peça de roba preferida son els vaquers, li encanta col·leccionar sabates i bolsos. El seu menjar favorit es la pizza i odia les llentilles. El seu color favorit és el rosa. Una de les seues aficions és la musica, de fet, toca el clarinet i estudia al conservatori d'Albaida. Li agrada moltíssim escoltar música de tot tipus però en especial aquests son els seus grups favorits: Pignoise, el canto del loco, Fito & Fitipaldis, Despistaos, Melendi...i molts més. També li agrada jugar a l'ordinador, eixir amb les amigues i els animals. Tenim una gossa que es diu Dana. La meua germana de major vol estudiar magisteri infantil, ja que li encanten els xiquets xicotets. I ací s'acaba la descripció de la meua germana Clara.

                                                      Natàlia 1r ESO

Posta del sol des de ma casa

És com un baló brillant, navegant pel cel, que comença ha amagar-se per damunt dels verds i grans gegants.
Primer podem observar, a la zona més baixa, un negre absolut perquè la llum de la gran esfera solar, ja no arriba, pero si poc a poc, ens anem acostant al sol els colors van fent-se més clars: de marró a roig, de roig a taronja, de taronja a groc, i de groc a una llum quasi blanca enlluernadora.
El sol es pot vore també amb, tanta bellesa, gràcies a que no hi ha ningun rastre de borreguets pel gran cel blau.
També es pot vore per baix del sol una gran fàbrica de rajoles i un poliesportiu verd.


Veure un posta de sol dóna una sensació de felicitat i tranquilitat, una pau interior. Com quan la teua mare t’arropava al llit...




Roser Payà Pou
1er B

La recepta de Desi

Braç de gitano

Massa per a fer pizza

Ingredients:

-farina

-aigua

-sal

Preparació:

Agafem la farina i la posem en un recipient, seguidament posem aigua i  pastem,  abans  que la massa estiga feta del tot li posem un poc de sal i acaben de pastar.

Una vegada pastat li posem els ingredients que vullguem i la posem al forn uns 15 minuts i...

                 Bon profit!!!

                                            Heron Boronat 1r ESO

Una nit de trons

Una nit de novembre, dia 12, a un poblet d'aquell país anomenat Transilvània, anava passejant per un camí, tot sol, perdut, atemorit, dintre d'una muntanya dels Monts Carpats. Feia molt de fred, la nit era fosca i solitària, a més hi havia una espessa boira per tota aquella zona. Em trobava envoltat d'una espècie, desconeguda per a mi, de plantes de gran altitud. Vaig donar una volta mirant al meu voltant, i podia observar-hi un castell de grans dimensions. Pel que semblava, el castell estava inhabitat. Des d'on s'hi podia veure l'entrada vaig descobrir les voluminoses torres de vigilància, que es trobaven a la part de darrere del castell. Mentre, vaig veure que aqueix dia era lluna plena, la qual cosa em feia tenir encara més por. Anava caminant i vaig pensar en entrar en el castell, seria una bona idea, així podria refugiar-me dels perills de l'exterior. Quan em vaig endinsar en l'edifici, feia olor a por, em vaig penedir, de sobte, va començar a tronar, fora es veien llamps per totes les bandes, es va posar a ploure, cada vegada plovia més i més. Vaig entrar a una sala on hi havia una xemeneia que transmetia moltíssima calor. Em vaig asseure. Allí assegut, mort de por i recollit entre el calor del foc, vaig passar la nit tranquil•lament i em vaig despertar molt feliç. Tot havia sigut cosa de la meua imaginació. Doncs, si una nit com aquella haguera estat a casa meva, acompanyat dels meus pares i de la gent que realment em defensaria en qualsevol tipus de circumstàncies, la situació l'hagués viscut d'una manera diferent. Així doncs, concluesc que la nit pot ser tan especial com el dia, i el dia pot ser tan magnífic com la nit, i d'eixa manera podem gaudir de tot en tot moment.

Joel Soler 1r ESO

Recepta de cuina de Roser i Berta

Recepta de cuina d'Ausiàs i Sergi

Des de Salem Ausiàs i Sergi ens ofereixen aquesta recepta elaborada en dues parts

Recepta de Jere i Rafa

Coca a la llanda

Durant molts anys ha sigut  el berenar de xiquets i majorets. Encara pugueu vore dones que porten les llandes al forn, però és una llàstima que la pastisseria industrial vaja substituint aquesta coca tan bona.

INGREDIENTS

-Mig quilo de sucre

-Mig quilo de farina

-Mig got d’oli

-Sis ous

-Dos gots de llet

-Cinc llimonades

-La ratlladura d’una llima

-Un pessic de canyella en pols

-Un pessic de sucre

-Un full de paper de patrons o encerat

ELABORACIÓ

Alceu les clares a punt de neu. A continuació, afegiu el sucre i els rovells d’ou. Tot seguit desfeu les llimonades blanques en la llet. Després afegiu la farina i després l’oli. Aboqueu les llimonades blaves sense parar de menejar-ho.

Després poseu-ho en una llanda folrada de paper. Mescleu el sucre i la canyella en un plateret i espolseu-ho per damunt de la coca. Coeu-ho al forn a 225º durant trenta minuts aproximadament.

Comprovareu que està cuit quan ho punxeu amb una agulla de calça i ixca neta.

CONSELLS

-Podeu substituir part de la farina de blat per farina d’ametla.

-No convé que obriu el forn durant la cocció.

                                                                                               Guillem Andreu 1r ESO

Flam de torró

INGREDIENTS:

½ LITRE DE LLET

½ LITRE DE NATA

UNA BARRA DE TORRÓ BLANET

UN SOBRE DE FLAM ROYAL(8 UNITATS) 

PREPARACIÓ

Primer es tritura el torró junt a la llet i quan estiga ben triturat,es posa junt a la nata per a bullir. Quan estiga ja calfant-se, es posa el contingut del flnm i es remeneja fins  que es calfe. Finalment en la base del motle es posa sucre cremat o caramel líquid i es posa la mescla.

Flam de café

 INGREDIENTS

1 Flam Royal 1 l. de nata

Galetes

1 Cafetera de café de 6 o 9 tasses

ELABORACIÓ

Es posa la nata a calfar i quan estiga ja calenta es posa el flam

A continuació es meneja fins que es calfe.Després es posa el café.Després es meneja tot bé.En la base del motlee es posa caramel líquid i les galetes.Es posa la mescla i es deixa refredar. 

                      Alex Atienza 1r ESO

Pastís de formatge amb melmelada de maduixa.

Ingredients:

• 2 terrines de formatge “Filadelphia”.
• 125 cl de nata líquida.
• 150 g de sucre.
• 3ous.
• 1 paquet de galetes “Maria Dorada”.
• 50 g de mantega aproximadament.

Preparació:

Primerament, es trituren les galetes i es mesclen amb la mantega per formar un tipus de massa que servirà de base del pastís. Tot seguit, es bat el formatge amb la nata líquida, el sucre i els rovells dels tres ous, fins a obtindre una pasta cremosa. Per una altra banda, es monten les clares a punt de neu i s'incorporen a la mescla anterior fent moviments. A continuació, s'unta el motle de fons desmuntable i es cobrix en la base de les galetes, sobre aquesta es posa la pasta cremosa i es forneja durant uns vint minuts aproximadament. Després es trau el pastís del forn, es deixa gelar, es lleva del motle i es cobrix amb melmelada de fresa. Finalment, es posa a la nevera per a que es refrede.
       Natàlia 1r ESO

Coca de xocolate

Ingredients:

Quatre ous en les clares alçades

Un iogurt natural

Dos potets de farina

Un potet de xocolate en pols

Un potet de oli

Dos potets de sucre

Preparació:

Primer s'alcen les clares dels quatre ous,després poses el iogurt natural, la farina, el xocolate,l'oli i el sucre.A continuació ho meneges tot alhora.I finalment ho poses a una llanda i al forn a 250º i ho deixes més o menys tres quarts.

Sergi Gilabert 1r ESO

Coca de poma

         

    Ingredients :


       Tres pomes.         
       Panses.
       Tres Ous.
       Un sobre de rent
       Un iogurt
       Un got d'oli
       Tres gots de farina.
       Dues cullerades grans de sucre.
       Mantega


Elaboració :

Primerament, pelem les pomes, dos d'elles les tallarem a quadres i l'altra a llàmines.

A continuació, en un bol, posem el iogurt, l'oli, la farina, el sucre, els ous i ho batem.

Quan estiga tot ben mesclat, afegirem el rent, tornarem a batre i afegirem la poma i les panses.

Prepararem el motle, l'untem de mantega per a que no es pegue la massa.

A continuació, posem la mescla en el motle i posem la poma tallada a llàmines.

Després, escalfem el forn a 180º.

Després, la traguem del forn i la posem en platets per als comensals.

I A MENJAR !!!!!!!!

Javi Bonet 1r ESO