Qui no coneix a Clara? És la meua germana

A la meua germana li diuen Clara, va nàixer el dia 11 d'abril de l'any 1996, es a dir, té 14 anys quasi 15. Estudia tercer d'ESO a l'IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat. Ella té una alçada normal, mesura aproximadament 1'62 m. És prima,té els cabells castanys i rulls. El seus ulls també són marrons clarets, quasi verds. Abans portava ulleres però fa un any que ja no les necessita.

Clara és simpàtica, intel·ligent, bastant tímida amb la gent que no coneix, divertida i juganera. A més li agrada molt dormir. La seua peça de roba preferida son els vaquers, li encanta col·leccionar sabates i bolsos. El seu menjar favorit es la pizza i odia les llentilles. El seu color favorit és el rosa. Una de les seues aficions és la musica, de fet, toca el clarinet i estudia al conservatori d'Albaida. Li agrada moltíssim escoltar música de tot tipus però en especial aquests son els seus grups favorits: Pignoise, el canto del loco, Fito & Fitipaldis, Despistaos, Melendi...i molts més. També li agrada jugar a l'ordinador, eixir amb les amigues i els animals. Tenim una gossa que es diu Dana. La meua germana de major vol estudiar magisteri infantil, ja que li encanten els xiquets xicotets. I ací s'acaba la descripció de la meua germana Clara.

                                                      Natàlia 1r ESO

Posta del sol des de ma casa

És com un baló brillant, navegant pel cel, que comença ha amagar-se per damunt dels verds i grans gegants.
Primer podem observar, a la zona més baixa, un negre absolut perquè la llum de la gran esfera solar, ja no arriba, pero si poc a poc, ens anem acostant al sol els colors van fent-se més clars: de marró a roig, de roig a taronja, de taronja a groc, i de groc a una llum quasi blanca enlluernadora.
El sol es pot vore també amb, tanta bellesa, gràcies a que no hi ha ningun rastre de borreguets pel gran cel blau.
També es pot vore per baix del sol una gran fàbrica de rajoles i un poliesportiu verd.


Veure un posta de sol dóna una sensació de felicitat i tranquilitat, una pau interior. Com quan la teua mare t’arropava al llit...




Roser Payà Pou
1er B

La recepta de Desi

Braç de gitano

Massa per a fer pizza

Ingredients:

-farina

-aigua

-sal

Preparació:

Agafem la farina i la posem en un recipient, seguidament posem aigua i  pastem,  abans  que la massa estiga feta del tot li posem un poc de sal i acaben de pastar.

Una vegada pastat li posem els ingredients que vullguem i la posem al forn uns 15 minuts i...

                 Bon profit!!!

                                            Heron Boronat 1r ESO

Una nit de trons

Una nit de novembre, dia 12, a un poblet d'aquell país anomenat Transilvània, anava passejant per un camí, tot sol, perdut, atemorit, dintre d'una muntanya dels Monts Carpats. Feia molt de fred, la nit era fosca i solitària, a més hi havia una espessa boira per tota aquella zona. Em trobava envoltat d'una espècie, desconeguda per a mi, de plantes de gran altitud. Vaig donar una volta mirant al meu voltant, i podia observar-hi un castell de grans dimensions. Pel que semblava, el castell estava inhabitat. Des d'on s'hi podia veure l'entrada vaig descobrir les voluminoses torres de vigilància, que es trobaven a la part de darrere del castell. Mentre, vaig veure que aqueix dia era lluna plena, la qual cosa em feia tenir encara més por. Anava caminant i vaig pensar en entrar en el castell, seria una bona idea, així podria refugiar-me dels perills de l'exterior. Quan em vaig endinsar en l'edifici, feia olor a por, em vaig penedir, de sobte, va començar a tronar, fora es veien llamps per totes les bandes, es va posar a ploure, cada vegada plovia més i més. Vaig entrar a una sala on hi havia una xemeneia que transmetia moltíssima calor. Em vaig asseure. Allí assegut, mort de por i recollit entre el calor del foc, vaig passar la nit tranquil•lament i em vaig despertar molt feliç. Tot havia sigut cosa de la meua imaginació. Doncs, si una nit com aquella haguera estat a casa meva, acompanyat dels meus pares i de la gent que realment em defensaria en qualsevol tipus de circumstàncies, la situació l'hagués viscut d'una manera diferent. Així doncs, concluesc que la nit pot ser tan especial com el dia, i el dia pot ser tan magnífic com la nit, i d'eixa manera podem gaudir de tot en tot moment.

Joel Soler 1r ESO

Recepta de cuina de Roser i Berta