dijous, 7 d’abril del 2011

Posta del sol des de ma casa

És com un baló brillant, navegant pel cel, que comença ha amagar-se per damunt dels verds i grans gegants.
Primer podem observar, a la zona més baixa, un negre absolut perquè la llum de la gran esfera solar, ja no arriba, pero si poc a poc, ens anem acostant al sol els colors van fent-se més clars: de marró a roig, de roig a taronja, de taronja a groc, i de groc a una llum quasi blanca enlluernadora.
El sol es pot vore també amb, tanta bellesa, gràcies a que no hi ha ningun rastre de borreguets pel gran cel blau.
També es pot vore per baix del sol una gran fàbrica de rajoles i un poliesportiu verd.


Veure un posta de sol dóna una sensació de felicitat i tranquilitat, una pau interior. Com quan la teua mare t’arropava al llit...




Roser Payà Pou
1er B

1 comentari:

  1. Hi ha molta sensibilitat a les teues paraules, Roser. Continua escrivint, que ho fas molt bé.

    Maria Benavent

    ResponElimina