diumenge, 11 de març del 2012

Impressions d'un paisatge cremat

Quan un bosc està cremat, perd tota la seua bellesa natural i també tots els animals que l’habiten. És molt trist vore un bosc en aquestes condicions: sense animals, plantes, arbres…
 Però moltes vegades són els éssers humans els qui provoquen aquests incendis forestals, així que hem d' anar amb compte, amb les activitats que realitzem en els boscos, en les serres… respectant les indicacions i normes del paisatge com per exemple no fer foc, no tirar botellas de vidre ni bosses de fem perquè contaminen.
I com sabreu, els arbres ens proporcionen oxigen, que es necessari per a la vida.
Aleshores si cremem un bosc també desapareixeríen moltes espècies d’animals i els que estan en perill d’extinció.
ESPERE QUE PRENGAM TOTS CONSCIÈNCIA DELS PERILLS QUE COMPORTA LA  CREMA DE BOSCOS..
Sara Orts Expósito 1r B.

Un hàmster de mascota

Tinc un animal a ma casa, és un hàmster, un animal molt inquiet, no para de moure’ns. Sempre està actiu , li agrada molt jugar,  quan l’agafe, si el deixe en algun lloc sempre comença a pegar voltes i voltes, com corre molt se m’ha fugit dos voltes i em va costar molt de trobar-lo, perquè s’amagava en algun lloc que sempre em costava localitzar-lo. El seu pèl és de color blanc, amb dues orelles molt xicotetes, una cua molt curta i uns ulls grans de color negre. És de raça russa.                                                                                                                             
Viu en una gàbia que té dos plantes:
La de baix té: un pot de color taronja gran, on té el menjar, un bevedor alt i llarg i una caseta de color verd i groc, on dorm i de vegades passa el temps. Hi ha unes escales grogues, que pugen a la planta de dalt, aquesta planta és de color roig, la plataforma és llarga i extensa i dins d’aquesta, hi ha una roda de color blau on de vegades practica exercici i juga, també hi ha un tub curt en el qual el hàmster es tira i baixa a la part de baix. La gàbia és gran amb d’una altura mitjana, està envoltada per uns barrots llargs i negres que li donen forma a la gàbia.

Nàdia  1r ESO

La meua escola ideal

A la meua escola ideal, els mestres no ens posarien deures per a casa. A classe ens explicarien la teoria i faríem el deure. No hi haurien exàmens, faríem un treball a l'ordinador per cada tema en grups de dos o tres persones. A classe ens deixarien menjar xiclets i ''xupaxups''.
Sobre l'horari hi haurien 4 hores d'educació física i 4 d'informàtica a la setmana. Acabaríem a les 14:00 i entraríem a les 9:00. Entre classe i classe ens permitirien anar al servei i a la cafeteria a comprar-nos ''xupaxups'' i xiclets.
A classe cadascú portaria el seu ordinador i l'utilitzariem  per a no tindre que fer exercicis a la llibreta i per a que el professor ens ensenyara pàgines web on descarregar jocs, música i programes interessants.
També triariem nosaltres els grups a principi de curs,és a dir,qui aniria a el gurp A i qui aniria al grup B.

Aquesta seria la meua escola ideal !!

Marc Pascual 1r ESO

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Una excursió molt peculiar al Benicadell


Un amic i jo vam acordar un dia   anar al cim del Benicadell a dormir i  eixe dia va arribar. Vàrem eixir de Castelló de Rugat a les 7 de la vesprada, la ruta era costosa però a les 10 de la nit  vam arribar sans i estalvis,  i bé i la recompensa va ser el meravellós paisatge, es veien totes les il.luminacions nocturnes de tots el pobles i fins i tot es veia la primera línia de la platja. Després vam sopar vàrem xerrar una estona i ens vam dormir  fins a les 8 del matí. Ens vam alçar per què feia vent i no es podia dormir adequadament a eixa hora  esmorzàrem i vam començar el descens cap a Castelló de Rugat.  Quan vam arribar estàvem cansats,  però bé,
va valdre la pena.
Javi Soler PQPI

dilluns, 12 de setembre del 2011

Creepps!


INGREDIENTS
- 150 g de farina
- 4 ous
- 1 / 8 litre de llet
- Mantega (posa-la mig minut al micro)

COM FER CREPS
Tirem la farina en una font i afegim poc a poc, amb la batedora de varetes, la llet, els ous i la sal o el sucre. La massa ha de quedar llisa però no espessa.
La deixem reposar 20 minuts i a continuació untem una paella mitjana amb la mantega i esperem que es calfe a foc mitjà. Fem una mica de la massa i la repartim perquè ocupe tota la base de la paella.
Quan estiga dorada la capa de davall de la crep la desenganxem amb ajuda d'una espàtula i li donem la volta per daurar l'altra cara.
Hem repetir l'operació de engreixar la paella amb cada crep.
Ara pots posar xocolate, pernil dolç, verduretes, etc.

Roser

dijous, 11 d’agost del 2011

Airbús


Fa uns dies vaig veure un documental molt interessant sobre l'Airbús . Es tracta de la primera aeronau amb una capacitat de 853 passatgers ,convertint-se en l'avió comercial més gran del món. Té una longitud de quasi 73 metres i 24 metres d'altura .
La seua estructura está formada de fibra de carboni i altres moderns materials metàl.lics .
El que més en va impactar de dit documental és com un grup d'enginyers treballen minuciosament i en secret en el desenvolupament d'un avió de gran capacitat per a trencar amb el domini imposat per Boing en els vols transoceànics.
La major part de les peces estructurals estan construïdes a França , Alemanya , Espanya i el Regne Unit. Les peces són portades a la planta de Tolouse (França) on es realitza el muntatge de tot l'avió.
El día de la seua presentació es va utilitzar nitrogen líquid i una potent llum blava com si del propi cel es tractara i allí estava l'immens i espectacular Airbús.
Després d'anys d'intens treball arreplegaven els seus fruits.

Jordi Claveria

dilluns, 1 d’agost del 2011

El Micalet



El Micalet, o Miquelet, és el nom que rep el campanar de la Catedral de Valéncia, i és un dels principals símbols de la ciutat de Valéncia. El seu nom és un diminutiu del de la campana principal, Miquel, que amb la fonètica local ha esdevingut Micalet, nom amb el qual vertaderament es coneix la torre. Durant molts segles fou anomenat Campanar Nou o Campanar de la Catedral.
El Miquel és la campana principal, que dóna nom a la torre. És la que marca les hores, es va fondre al 1532, i pesa 10.997 quilograms, la més gran encara en ús de tota la Corona d'Aragó. El Sant Vicent Ferrer és la campana dels quarts, pesa 724 kg.
La popular torre del Micalet és oberta tots els dies de l'any amb una entrada. Després de les actuacions del Gremi de Campaners Valencians, primer, i dels campaners de la catedral de València, després, els visitants poden veure les tres sales del campanar a través de reixats i, finalment, pujar a la terrassa des d'on es tene magnífiques vistes de la ciutat i dels voltants.
Inicialment era una torre exempta, unida a la Seu a finals del segle XV en perllongar-se la nau central. Té accés per una portada angular adornada amb arquivoltes i un pas cobert amb curioses voltes nervades. La torre del Micalet és d'estil gòtic català, amb una decoració sòbria, bàsicament els prismàtics contraforts de les arestes. Té forma de prisma octogonal, amb un perímetre i una altura iguals: 58’80 metres. Hi ha al seu interior una escala helicoide de caragol amb 207 graons de pedra, des d'on s'accedeix a l'interior dels diferents pisos i a la terrassa superior. 

Rafa Bataller