Una excursió molt peculiar al Benicadell

Un amic i jo vam acordar un dia   anar al cim del Benicadell a dormir i  eixe dia va arribar. Vàrem eixir de Castelló de Rugat a les 7 de la vesprada, la ruta era costosa però a les 10 de la nit  vam arribar sans i estalvis,  i bé i la recompensa va ser el meravellós paisatge, es veien totes les il.luminacions nocturnes de tots el pobles i fins i tot es veia la primera línia de la platja. Després vam sopar vàrem xerrar una estona i ens vam dormir  fins a les 8 del matí. Ens vam alçar per què feia vent i no es podia dormir adequadament a eixa hora  esmorzàrem i vam començar el descens cap a Castelló de Rugat.  Quan vam arribar estàvem cansats,  però bé,

va valdre la pena.

Javi Soler PQPI

Creepps!

INGREDIENTS
- 150 g de farina
- 4 ous
- 1 / 8 litre de llet
- Mantega (posa-la mig minut al micro)

COM FER CREPS
Tirem la farina en una font i afegim poc a poc, amb la batedora de varetes, la llet, els ous i la sal o el sucre. La massa ha de quedar llisa però no espessa.
La deixem reposar 20 minuts i a continuació untem una paella mitjana amb la mantega i esperem que es calfe a foc mitjà. Fem una mica de la massa i la repartim perquè ocupe tota la base de la paella.
Quan estiga dorada la capa de davall de la crep la desenganxem amb ajuda d'una espàtula i li donem la volta per daurar l'altra cara.
Hem repetir l'operació de engreixar la paella amb cada crep.
Ara pots posar xocolate, pernil dolç, verduretes, etc.

Roser

Airbús

Fa uns dies vaig veure un documental molt interessant sobre l'Airbús . Es tracta de la primera aeronau amb una capacitat de 853 passatgers ,convertint-se en l'avió comercial més gran del món. Té una longitud de quasi 73 metres i 24 metres d'altura .
La seua estructura está formada de fibra de carboni i altres moderns materials metàl.lics .
El que més en va impactar de dit documental és com un grup d'enginyers treballen minuciosament i en secret en el desenvolupament d'un avió de gran capacitat per a trencar amb el domini imposat per Boing en els vols transoceànics.
La major part de les peces estructurals estan construïdes a França , Alemanya , Espanya i el Regne Unit. Les peces són portades a la planta de Tolouse (França) on es realitza el muntatge de tot l'avió.
El día de la seua presentació es va utilitzar nitrogen líquid i una potent llum blava com si del propi cel es tractara i allí estava l'immens i espectacular Airbús.

Després d'anys d'intens treball arreplegaven els seus fruits.

Jordi Claveria

El Micalet

El Micalet, o Miquelet, és el nom que rep el campanar de la Catedral de Valéncia, i és un dels principals símbols de la ciutat de Valéncia. El seu nom és un diminutiu del de la campana principal, Miquel, que amb la fonètica local ha esdevingut Micalet, nom amb el qual vertaderament es coneix la torre. Durant molts segles fou anomenat Campanar Nou o Campanar de la Catedral.

El Miquel és la campana principal, que dóna nom a la torre. És la que marca les hores, es va fondre al 1532, i pesa 10.997 quilograms, la més gran encara en ús de tota la Corona d'Aragó. El Sant Vicent Ferrer és la campana dels quarts, pesa 724 kg.

La popular torre del Micalet és oberta tots els dies de l'any amb una entrada. Després de les actuacions del Gremi de Campaners Valencians, primer, i dels campaners de la catedral de València, després, els visitants poden veure les tres sales del campanar a través de reixats i, finalment, pujar a la terrassa des d'on es tene magnífiques vistes de la ciutat i dels voltants.

Inicialment era una torre exempta, unida a la Seu a finals del segle XV en perllongar-se la nau central. Té accés per una portada angular adornada amb arquivoltes i un pas cobert amb curioses voltes nervades. La torre del Micalet és d'estil gòtic català, amb una decoració sòbria, bàsicament els prismàtics contraforts de les arestes. Té forma de prisma octogonal, amb un perímetre i una altura iguals: 58’80 metres. Hi ha al seu interior una escala helicoide de caragol amb 207 graons de pedra, des d'on s'accedeix a l'interior dels diferents pisos i a la terrassa superior. 

Rafa Bataller 

Descripció d’un circ

 Aquest estiu he estat al circ del Sol. És un circ molt diferent a la resta que vegem per ahi. Té una infraestructura grandíssima. La carpa té més de 15 metres d’alçada i és completament rodona, té moltes portes per a entrar, però el que mes em va impressionar va ser la seva estructura, una vegada varem estar dins varem veure que la pista tenia uns 10 metres de diàmetre, i a més a més era giratòria.

Jo pense que la feina que fa aquesta gent, no està prou valorada, perquè el sacrifici de no estar quasi mai a casa és una cosa que no es pot pagar amb diners, són vertaders artistes.

Us  recomane a tots els que pugueu, que quan torne a estar aquest  circ a València, feu tot el possible per anar a veure’l , us assegure que no us penedireu, viureu unes hores com si estiguéreu a un altre mon. És cosa de veure.

Carlos Canet

El circ de Gandia

Per fi he fet  la meva descripció, He triat  circ de Gandia. Hi havia molts animals diferents i moltes persones amb talents diferents. Feia una olor desagradable que venia de  tots els animals i la suor.  Estava en una gran carpa blava amb estrelles a la part superior i al darrere de les caravanes col.locaren   la tenda de campanya i remolcs amb els queviures. No estava en un lloc asfaltat  si no al terra. 

KEELY LAWSON

Un dia de calor

Hui és un dia de calor, de calor molt forta que m’estranya que no ens hagem rostit; encara que és cosa del temps, estem a l’estiu i toca suar. Al meu poble, Castelló de Rugat, gaudim de l’estiu a les festes d’Agost, per això estic desitjant que vinga el mes d’Agost, però per altra banda farà molta més calor que ara, encara que en el calor que fa en estos moments no m'ho imagine possible.         

 Pareix que mentre passa el temps i va fent-se de nit va fent menys calor, per això aprofitaré per anar al meu apartament a la platja de Gandia a gaudir de la brisa del mar. Al fer-se obscur ha arribat l’hora d’anar-se’n de la platja, però de camí farem una parada a la meua geladeria preferida: “La Jijonenca”. Allí fan els gelats que mes m’agraden, però tal vegada siga per la força del costum; ja que des de xicoteta vag allí a fer-me gelats. Hui m’agafaré un de maduixa. Al carrer m’afanye a menjar el gelat, ja que va desfent-se, però per sort arribe a temps d’acabar-me’l a la terrasa del meu apartament, en la companyia del meu gos, Ronal, vegent com pasa la gent afanyant-se per a agafar lloc als restaurants. Jo personalment preferixc sopar a casa, encara que si hi ha alguna nit especial i venen convidats tampoc em desagrada anar a sopar a un restaurant. A l'acabar de sopar anem amb uns amics a fer-se un café o un granissat, estem a la terrasa de un dels molts bars i observe que amb la rapidessa que s’ha fet de nit han anat desapareguent les amables gavines que a la vesprada volaven alegrement per damunt del meu cap. El passeig està de gom a gom , pareix que no passe el temps per a ells. Quan jo siga major i tinga fills m’agradaria que passaren els dies de calors com heu faig jo, sense pressa per a gaudir del moment, ja que cap d’eixos moments es tornaran a repetir i cada un d’ells és especial. Ja ens hem pres el refresc i ara anem a un banc que hi ha buit a vora mar, allí contemple el reflex de la lluna a les aigües, ara tranquil.les del mar. Molta gent sorpresa de la bellesa de la imatge es para a fer-li fotografies. Demà serà lluna plena i es tornara a repetir la increíble imatge. Encara que parega mentida ara fa una brisa bastant fresca i jo que sóc molt previsora, em posse la jaqueta de tela fina, que feia uns moments em donava peresa dur entre les mans. Ja son les dotze menys quart i desgraciadament me n'he d'anar a dormir, ja que demà vull matinar per a poder tindre lloc en la platja, ja que per a agafar lloc i hi ha que estar prompte allí, cosa que si heu anat a la platja de Gandia sabreu ben bé.

Sabina Oltra